Què se n'ha fet d'aquell poble rural, amb els infants corrent pel carrer i aquella olor característica d'un poble de muntanya?
actualment el poble és un contrast total entre turisme i silenci, un sillenci trist i un turisme abassallador.
en els últims 20 anys Prullans ha sofert un canvi espectacular, encara recordo quan anava a l'escola del poble, amb els companys de moltes edats
sotíem tots contents alegrant a la gent, donant-los vida. actualment, quan torno al poble entre setmana, una tristor embaeeix els meus records. silenci. silenci i res més.
el bar gairebé buit d'avis que van a jugar a les cartes, algun solitari tractor i poca cosa més.
Les senyores ja no van al metge perquè també ha marxat del poble. tothom fuig. els joves sigui perquè estudiem o perquè trobem feina fora també abandonem Prullans.ç
Però el poble canvia com de la nit al dia quan arriba divendres al vespre. cotxes mal aparcats, gent desconeguda, tràfegs pels carres.... Prullans s'està convertint en un poble com Salou. desenes
de cases deshabitades durant la setmana, famílies desconegudes, pagesos obligats a deixar la
seva feina de tota la vida...
Què està passant? Prullans ja no és el que era. Volem que el jovent es quedi al poble, que vinguin famílies amb els seus fills a viure al poble,
volem frenar aquest turisme tan arrassador que només venefia a uns pocs, prouta edificació innecessària i malgastadora de recursos del poble, més recursos
per fomentar la vida al poble.
Volem que Prullans sogui un poble de muntanya, que sigui autosuficient i que mantingui la seva identitat.
(seguiréw un altre dia)
|
